Ajuntament des Castell
inici · avís legal · accesibilitat · rss · contactar  Cambiar de idioma al catalan  Cambiar de idioma al español 
Buscar
LOGO foto cabecera
Volver a la pagina de inicio Ir a la pagina de busqueda de informacion Email de contacto
Salutació del Batle Salutació del Batle

Seu Electrònica


Indicadors de Transparència

Ràdio
WebCam Sant Jaume


Certificat de resident per a viatjar
Carpeta Ciutadana
Bústia de Suggerències



Comerços

Perfil del contratant
Policia Local
Proteccio civil
Escola de Música


Residus Sòlids Urbans

Turisme cultural

En el patrimoni cultural del poble des Castell, així com en la seva història, han deixat una forta empremta dos fets rellevants per a la història de Menorca:
 
  1. La construcció del Castell de Sant Felip, al llarg del segle XVI, que posteriorment fou notablement ampliat pels britànics al segle XVIII. El castell de Sant Felip fou l’origen del poble i marcà la seva evolució.
  2. L’impacte que tingué per Menorca, durant el segle XVIII, el fet de veure-se immersa en la lluita de les grans potències per l'hegemonia Europea. Així es produïren successius canvis de sobirania: britànica (1708/1713-1756), francesa (1756-1763), britànica (1763-1781), espanyola (1781-1798), britànica (1798-1802). Canvis que no foren un obstacle per al desenvolupament econòmic i cultural de l'Illa, tot al contrari l'afavoriren, gràcies a l’expansió de les activitats relacionades amb el comerç i la navegació.

Durant uns setanta anys Menorca estarà sota el govern britànic, i sense cap dubte, de tots els pobles de l'Illa, cap va sentir la influencia de la presencia britànica amb la intensitat des Castell.

Es per aquest motiu que el patrimoni arquitectònic relacionat amb les fortificacions del port de Maó, el segle XVIII i la presencia britànica té una importància rellevant al nostre poble.
  • Arquitectura militar: castell de Sant Felip, fort de Marlborough, torre d’en Penjat.
  • Edificis del segle XVIII: l’ajuntament, l'església, cases de camp com Son Vilar, El Fonduco (actualment l’Hostal Almirante) o l'hotel Son Granot.
  • Patrimoni relacionat amb els britànics: el mateix poble, amb la seva estructura ortogonal, els quarters de l’Esplanada (un dels quals acull el Museu Militar de Menorca), la unitat sanitària (antic magatzem de la marina britànica).

Igualment al voltant del poble trobam altres monuments dignes de ser visitats: el Llatzeret, Illa del rei o La Mola (fortalesa d’Isabel II).

Per altra banda no podem oblidar que dos dels monuments que formen part de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial, es troben a les proximitats del nostre poble: el poblat de Trepucó, amb la seva taula i talaiot, dels més grans de Menorca, i el talaiot de Trebaluger, un dels més antics de l’illa. 

 Horaris de visites de Turisme Cultural (maig 2016).
 

Visites que us poden interessar
 
 
 

caption
FORT DE MARLBOROUGH (Cala Sant Esteve)
Situat al costat sud de la bocana del Port de Maó, a la Cala Sant Esteve (Es Castell), fou construït pels anglesos entre 1710 i 1726, encara que la seva darrera reforma data de finals del segle XVIII, juntament amb el Castell de Sant Felip i la Torre d'Stuart o d'en Penjat, servia per protegir l'entrada del Port de Maó.

Gairebé tota l'edificació està excavada al subsòl rocós i la visita transcorre per les galeries subterrànies, les contramines i les sales excavades a la roca, i després pel fossat i el recinte superior, des d'on es pot gaudir d'una vista excepcional de l'àrea històrica del Port de Maó. Aquest, ample i segur, era un dels ports de la Mediterrània occidental més desitjats per les potències de l'època.

Un muntatge expositiu respectuós amb el monument situa el visitant en l'època dels setges al Fort de Marlborough, a través de l'explicació del a història tant de Menorca com d'Europa al llarg del convuls segle XVIII.
Menorca Cultural. Web oficial de turisme de Menorca
 
CASTELL DE SANT FELIP

A plan of St Philips Castle and fortifications
in the island of Minorca. 1780
per Faden
William [Public domain]



A la riba sud de la boca del port de Maó es construí a mitjan segle XVI, seguint la traça de l’enginyer italià Juan Bautista Calvi, el Castell de Sant Felip. Es tractava d’un castell amb quatre baluards units per cortines, envoltats d'una estret i profund fossat excavat a la pedra. Més tard, al segle XVII, s'amplià cobrint les cortines per revellins a l’altre costat del fossat, i el conjunt va ser envoltat de camí cobert, estacada i glacis.

Al 1708 Anglaterra va ocupar Menorca. Les obres d’ampliació del castell de Sant Felip començaren abans de la signatura del Tractat d’Utrecht, l’any 1713, pel que Gran Bretanya va obtenir la sobirania de Menorca. Consistí essencialment aquesta ampliació en la construcció al voltant del castell espanyol de contraguàrdies, envoltant els baluards, i al davant de les cortines van ampliar els revellins espanyols. Tant contraguàrdies com revellins tenien els seus respectius fossats, que enllaçaven amb els originals a distints nivells. Aquest conjunt central estrellat s’envoltà d’una sèrie de llunetes i reductes que anaven des del port de Maó fins a la cala de Sant Esteve.

A la vora de la fortalesa va créixer el poble de Sa Raval, antecedent de l’actual poble des Castell, que fou emprat per les tropes franceses el 1756, durant la guerra dels set anys, per aproximar-se al castell i capturar-lo a l’assalt.

El 1782 el castell anglès patí un altre setge, que aconseguí la seva rendició, recuperant Espanya l'illa després de més de mig segle en mans britàniques. Carles III ordenà d'enderrocar el castell; en l'actualitat únicament se conserven els subterranis i les ruïnes de les obres de superfície, encara que, des de l’aire, és observable la silueta d'allò que fou aquell castell.

Quan es va muntar l’artilleria de la Mola, anys després de la demolició del castell, s'hi varen instal·lar dues bateries: una a la punta de Sant Carles i la del Príncep, cap a l’interior del port.

Anys després, el Ministeri de Foment restaurà les antigues muralles de Sant Felip, que limiten amb el port de Maó. En els darrers anys el Consorci del Museu Militar de Menorca, ha realitzat una important tasca de neteja i habilitació dels subterranis del castell, per adequar-les a la visita.

Consorci del Museu Militar de Menorca
Visites nocturnes al Castell de Sant Felip
 
MUSEU MILITAR DE MENORCA.


Panoramica_museu
El Museu Militar de Menorca s’inaugurà l’any 1981 en un vell polvorí del segle XVIII, situat a Sant Felip. Anys després el Museu es va traslladar a la caserna de Cala Corb, a la plaça Esplanada des Castell, edifici construït el 1771 pels anglesos, quan fundaren Vila Jordi o Georgetown (es Castell). En aquest edifici s'hi han allotjat successivament l’Hospital Militar, el Regiment de Costa de Menorca i, darrerament, el Museu Militar de Menorca.

El Museu Militar disposa les seves sales en dues plantes de l’edifici que ocupa. S’ascendeix a la planta superior des de la plaça de l’Esplanada i s'arriba a un passadís que comunica amb onze sales, en les quals es recull la història militar de Menorca, sense oblidar les dominacions estrangeres de l’illa. Comuniquen amb el mateix passadís central la biblioteca, la sala de vídeo i les oficines.

A la planta baixa, unes altres cinc sales ens mostren antics canons del segle XVI al XX, així com una sala dedicada a la direcció de tir Vickers dels canons de 381 mm i altres materials òptics per al tir d’artilleria.

Disposa d’una interessant col·lecció de planimetria de la fortificación de la Mola, així com algunes obres d’art, com són 3 olis sobre tela, originals de A. Schranz, junt amb 11 aquarel·les sobre paper del segle XVIII.
Consorci del Museu Militar de Menorca
 
 TORRE D'EN PENJAT (Cala Sant Esteve)
 

Torre construïda pel capità d’enginyers anglès Robert D’Arcy, seguint les ordres del general Stuart, governador anglès de Menorca, el 1798. Està situada en el turó del Turc o d'en Penjat. En un principi s’anomenà Stuart, però després va adoptar el nom "d’en Penjat" perquè en aquest turó s'hi situava la forca en què hom ajusticiava els condemnats del Castell de Sant Felip.


Es tracta d’una torre construïda pels anglesos per a protegir el flanc sud de la fortalesa, i evitar que, com havia succeït en els setges de 1756 i 1781, els atacants instal·lessin en aquell lloc una bateria. La torre té tres nivells: planta baixa per a magatzem, al mig per a l’allotjament de la tropa i superior per a l’artilleria de combat. L’accés a la torre es realitza per la planta del mig i al seu voltant hi havia un fossat per la part de terra que cobria 180º de nord a sud, de manera que la resta de la torre quedava defensada pel desnivell del terreny.

 

La Torre d'en Penjat fou restaurada l’any 1989. La restauració consistí en la neteja de la fossa, demolició de l’edifici adossat a la torre dins la fossa, tancament de la porta de planta baixa, i l’habilitació de l’accés original a la primera planta. També, a la terrassa superior es va desmuntar la casamata construïda el 1947, i així la torre va quedar segons el seu disseny original, d’acord amb el plànol de 1798.

 

Actualment no es pot accedir al seu interior.
Consorci del Museu Militar de Menorca

 

FORTALESA D'ISABEL II (LA MOLA)




 

Fortalesa de La Mola per Menorquino [CC BY-SA 4.0

La península de la Mola tanca l’entrada del port de Maó per nord, té una extensió aproximada de 1 Km2. Al segle XVIII els anglesos iniciaren la construcció del fort de Santa Anna, que no acabaren. En aquell moment van considerar més oportú emprar els seus recursos en ampliar i modernitzar el castell de Sant Felip a la ribera sud de la boca del port de Maó.

Les obres de fortificació de la Mola s’iniciaren l’any 1847, degut a la rivalitat entre Anglaterra i França a mitjans del segle XIX, que afectava a Menorca, situada a l’encreuament de les rutes Toló-Alger i Gibraltar-Malta.

La fortificació anava des de la costa nord de la Mola, tancant la gola, fins el Clot, a la costa sud. Fou inaugurada l’any 1852, però no es considerà suficient, elaborant un projecte molt més ambiciós que fou el definitiu. Es traçà un front poligonal, amb dos trams ben diferenciats, al front terrestre i al front marítim. El primer defenia l’accés a la fortalesa per els Freus, protegit per un ample fossat, i el segon batia amb els seus canons l’entrada del port de Maó. Una altre obra important aproximadament al centre de la línia poligonal, es l’hornabec, que pel seu costat dret bat el front terrestre, mentre que per la seva ala esquerra bat el front marítim.

Acabada la fortificació s’inicià l’aprovisionament de l’artilleria. Els primers canons foren Krupp de 30,5 cm i 26 cm, després els Ordoñez de 24 cm, i més tard els Munaiz de 15 cm. Aquests constants canvis d’armament són visibles sobre el terreny, per les distintes bateries, ja desartillades, que existeixen. Posteriorment s’instal·laren els últims canons, els Vickers, durant la 2ª República. D’aquests en queden dos a la Mola, que poder ser visitats, tant el canó pròpiament dit, com les instal·lacions soterrades que permetien el funcionament de la bateria.

La Mola de Menorca. Fortalesa Isabel II

LLATZARET (Port de Maó)
  A causa del perill de contagi de la pesta bubònica, entre altres malalties, a través dels vaixells procedents d'Orient i el nord d'Àfrica arribats a les costes espanyoles, el comte de Floridablanca, ministre del rei il·lustrat Carles III, va ordenar la construcció del Llatzeret de Maó a 1793, obras que finalizaren el 1807.

Es tracta d'un conjunt arquitectònic singular, històric i sanitari, pensat originalment per passar la quarantena les naus amb destinació als ports de la costa mediterrània espanyola, per evitar així les constants epidèmies que patien. Amb anterioritat, el govern britànic havia construït un petit recinte a l'illa de la Quarantena, destinat a les naus que arribaven al port de Maó, que al segle XIX es va usar només en èpoques de molta aglomeració al port.

Les seves instal·lacions van estar en funcionament entre 1817-1917, anys més tard i després d'algunes remodelacions, el Llatzeret es va convertir en un escenari destinat a reunions i congressos nacionals i internacionals, així com en un lloc que cal visitar per poder sentir i recrear el que es va viure durant el segle XIX, gràcies als magnífics espais i construccions que es preserven al voltant de tot l'illot.

Declarat Bé d'interès cultural el 1993, es troba en un dels enclavaments privilegiats de la costa de Menorca, en un illot situat al centre del port de Maó
Menorca Cultural. Web oficial de turisme de Menorca
 
 
 ILLA DEL REI (Port de Maó) 
 
Illa del Rei 2011 per Dreizung [CC BY-SA 3.0]
L'illa, coneguda en època britànica com The Bloody Island, es troba al centre del port, entre Maó i Es Castell. El seu nom es deu al fet que, segons les cròniques, aquí va desembarcar a la seva arribada a Menorca Alfons II de Catalunya i III d'Aragó, El Liberal, quan va prendre l'illa en 1287 als musulmans.

A l'illa destaquen dos conjunts d'interès arquitectònic: les restes de la basílica paleocristiana, que comptava amb un mosaic actualment conservat al Museu de Menorca, i l'antic hospital militar.

Aquest edifici va ser construït durant la primera dominació britànica i uns anys després notablement ampliat (1771-1776). Va ser seu de l'hospital de la marina britànica i després de la conquesta espanyola, hospital militar des de finals del segle XVIII fins als anys seixanta del segle XX, en què es va abandonar en construir-ne un de nou a la ciutat de Maó. La seva planta té forma d'U i dos pisos, amb porxos correguts superposats, reforçats per contraforts. Es tracta d'un edifici de concepció unitària i organització racional. Destaca la torre, sobre el cos central, com a element jerarquitzador de l'ordre de l'edifici, i el més significatiu de la silueta de l'edifici.

En aquella època, l'hospital tenia quaranta sales per als malalts, diferents habitacions per als facultatius, infermers i altres treballadors, i tots els serveis necessaris de bugaderia, farmàcia i cuines, a més de tres cisternes i sala de banys. En 1784, els espanyols el van dotar d'una capella, dedicada a Sant Carles.
Fundación Hospital de la Isla del Rey
TALAIOT DE TREBALÚGER (es Castell)

Trebalúger Talaiot, Es Castell per Santiago Lapassatet [CC BY-SA 3.0]
Assentament d'hàbitat, situat sobre un promontori rocós, format per un gran talaiot de planta el·líptica (28 metres de llarg per 22 d'amplada), construït amb tècnica i parament ciclopi de grans dimensions.

Abans de la construcció del talaiot existia en el mateix lloc una casa del bronze mitjà- final (1400-1000 aC). Aquesta té forma allargada i la coberta sembla ser que estava sustentada per pilars de fusta assentats sobre bases de pedra. Fou descoberta durant l'excavació arqueològica. De la casa sols es conserva la base dels murs.
Menorca Talaiòtica
TALAIOT DE TORÀIXER (es Castell)  
 

Actualment només es visible un monument de planta irregular, amb una rampa d’accés en espiral que condueix a un àmbit superior. El monument està construït amb una tècnica similar a la dels talaiots, aquestes construccions, també anomenades monuments elevats o monuments escalonats, presenten una rampa externa que facilita l'accés a una plataforma superior. Aquesta característica descarta una funció militar, i a més la localització a la part superior d'un possible altar, amb un laberint gravat, fa pensar que es tractaria d'un edifici amb una funció de culte.

Altres autors han apuntat que la pedra amb el laberint incís podia tractar-se d'un joc de taula romà.

En el sector nord hi ha una estructura amb columnes polilítiques de tipus mediterrani, possiblement una sala hipòstila, clausurada pels enderrocaments. Al voltant del talaiot s'hi adossen altres estructures no definides.
POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ (Maó)

Trepuco 1 per Dreizung [CC BY-SA 3.0]

Poblat de Trepucó (Maó) – 5 per 20702125@N05 [CC BY-SA 2.0]
Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. En el seu origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla amb dues torres quadrades, dos talaiots (un ben conservat de 26 m de diàmetre i l'altre en mal estat de 18 m), el recinte de taula (taula de gairebé 6 m d'alçada) i algunes restes d'habitatges. Aquests habitatges són perfectament visibles a la part oest del poblat, gràcies a les excavacions que es van realitzar fa anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques.

L'assentament va ser destruït durant la Segona Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.

El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.
Menorca Talaiòtica











 


Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+
 

Ajuntament des Castell

Plaça Esplanada, 5 - 07720 Es Castell - Telèfon: 971 36 51 93 - Fax: 971 36 54 12